viernes, 20 de febrero de 2015

Una mañana en el refugio 307

En esta última salida fuimos al Refugio 307. Para llegar fuimos en metro, no hubo ningún problema (los ascensores funcionaron bien ) y salimos al Paralelo, cerca del refugio 307,  tardamos 15 minutos y subimos por la calle Nou de la Rambla, que era bastante empinada.

Una vez llegamos, hicimos una primera parada para desayunar, picnic improvisado tomando el sol en unos bancos. Algunos fuimos a tomar algo a un bar de al lado (donde no tenían Coca-Cola ya que era un bar ecologista!) y luego fuimos al refugio 307.

 El refugio estaba situado en la falda de la montaña de Montjuic, un poco alto. Se presentó  la guía que luego nos enseñó el refugio. Era una chica joven, competente y muy seria, que primero nos explicó unas fotos  históricas que habían en la entrada, y luego nos hizo dar un paseo por todo el refugio, explicándonos los diferente lugares (fuente, habitaciones de enfermería, lavabos) y las historias y anécdotas del refugio. La guía explicó bien y cosas muy interesantes, desde aquí la felicitamos de nuevo. Los compañeros eran los  de siempre, Josep Lluis (que fue en silla de ruedas), Paco, Albert ,  Antonio y yo. Ninguno tuvo  problemas y todos disfrutamos de la salida. La accesibilidad del refugio era bastante buena, ya que el suelo estaba arreglado con cemento.

Nos explicaron que esos túneles eran un refugio para las personas de Barcelona (mayoritariamente republicanos) durante los ataques en la Guerra Civil de los aviones del lado nacionalista, bajo el régimen de Francisco Franco. En estos túneles habían refugiadas unas 2000 personas. Este refugio fue mayoritariamente construido por niños,  jóvenes y mujeres, y fue construido en plano, no como la mayoría de los refugios  cavando hacia abajo.  En las paredes habían escritas normas, para su cívico cumplimiento y las buenas relaciones entre sus moradores.


Los 5 compañeros de Trace, la guía Leila, Julieta y Estefanía.

Reportatge fotogràfic del refugi 307

Plànol del refugi 307
 Primera parada: esmorzar picnic abans de la visita
Esperant a la guía

Entrada del refugi

 Fent temps, xerrant

 Antonio, Albert, Nacho, Estefania, Julieta, Paco, Josep Lluis


 Jo vaig ser aquí! Foto de rigor!


L'Estefania té fred!

 Inici de la visista

 La guía ens dona dades de la guerra civil

Estem  a la explicació de la guía



 La guia ens explica el que hem fer

Tots estem atents a la guia

 Davant dels lavabos

 N'hi havia per dones i homes

 Galería amb corva just a l'entrada per protegir-se de la metralla

Font d'aigua 

 Galeria sense sortida

 Asseguts als bancs de fusta, escoltant la Leila


 Terra pavimentat per fer-ho més accessible

 Durant la guerra el refugi tenia llum gràcies a uns generadors

Galeries  construides amb volta catalana

Infermeria dins del refugi


En Josep Lluis rememorant vells temps d'espeleologia! Tram superat!

 Llar de foc construida durant la postguerra

 Nacho i Estefania en un dels trams que van contruir els nacionals després de la guerra
 
Leila explicant una de les normes, que hi havia pintat per tot el refugi

Estem al refugi 307
 
 Aquí van voler construir una zona infantil al refugi



Marques del pic a la paret de la muntanya de Montjuic



 Antonio i Albert davant del mercat del "Antonio"

 
 Nacho i Albert esmorzant  després de la visita

Tornant amb el metro


Un refugi amagat

 El refugi va ser construit entre els anys 1936 i 1939. El van fer els veïns del Poble Sec. El van fer com a protecció i refugi als bombardejos de les tropes "nacionales"que van fer caure tonelades de bombes durant tota la guerra amb l'excusa de que la població era molt perillosa. Les tropes del "generalísimo" ens van fer patir tot el que van poder. La veritat és que l'exèrcit republicà ( segons ells) no tenia prou material per fer front als atacs feixistes. A causa d'això, van fer els refugis: es va anomenar resistència passiva.

Ens van explicar que un dels barris més bombardejat de Barcelona va ser el Casc Antic , sobretot la Barceloneta i la part del Port. Barcelona va ser de les primeres ciutats a ser bombardejada, ja que fins ara les guerres es feien a la zona de batalla ( trinxeres) , no a les ciutats. Per això va agafar a la gent desprevinguda, es pensaven que estaven segurs a la ciutat. El bombardeig més llarg va durar 3 dies.

El refugi 307 va ser construit en horizontal, perque com era a tocar de la muntanya de Montjuic, no sortia a compte fer els forats que feien per fer els altres, ja que per protegir-se havien d'excavar molt, 10 metres o més sota terra, si el que volien era una protecció prou adient contra el poder de les bombes.

 Aquest refugi es va construir sota plànol, però no el van poder acabar de fer igual que volien ja que no els va donar temps. El refugi el van acabar de fer les tropes feixistes un cop conquerida Barcelona el Gener de 1939, van enllaçar les galeries que havia fet la gent abans que arribessin.

El refugi estava dotat de serveis per a homes i dones ( per separat), bancs per seure, una infermeria, generadors de llum per aguantar 2 hores, i també tenia aigua, ja que a la muntanya s'hi troben fonts naturals.

Al refugi hi cabien  2000 persones que havien d'arribar en menys de 2 minuts des de que sentien les alarmes, que feien sonar els vigilants que tenien als punts més alts de Barcelona, com Montjuic i altres.

Dintre del refugi hi havia normes:


- Com l'oxigen era escàs, no es podia parlar de política, religió i altres temes que poguessin iniciar baralles, ja que encara seria més fomut perque les baralles el que fan no és altre cosa que cremar oxígen, ja que fan cridar i això és molt perillós dins un refugi. També era una norma per mantenir la bona convivència.

- Tampoc permetien dormir a tothom alhora, ja que es generava molt monóxid de carboni de cop.

- Una de les normes escrita, deia que la seguretat es paga, i amb això volien dir que tots havien de contribuir o d'ajudar amb qualsevol tasca requerida referent al refugi.

 Un cop va finalitzar la guerra, el refugi  va ser utilitzat per diverses finalitats: per una fàbrica de vidre, va servir  de vivenda a una familia arribada de Granada que no tenia lloc per  viure, i també ho van fer servir per plantar xampinyons, l'home que ho feia se'l coneixia com "El champiñonero".

Salida al refugio 307: como llegar y algunas anécdotas

El Refugio 307 está en la Calle Nou de la Rambla núm. 175, en el barrio Poble Sec de Barcelona.
El teléfono para pedir información es 932 56 21 00. Se pueden concertar visitas de grupos.



COMO LLEGAR.

La mejor opción para llegar al refugio es ir en el metro linea 3, aunque también existe la opción de llegar desde la linea 2.
Desde Trace hasta la parada de metro de Tarragona hay que caminar unos 10 minutos. Una vez en el  metro lo cogimos dirección Trinitat Nova hasta la parada de Paralel, que tarda unos 15 minutos.

La parada de Paralel tiene dos salidas, en nuestro caso salimos por la salida avenida Paralel que es la que tiene el ascensor, y además salimos a la Calle Nou de la Rambla, continuamos por la calle hasta el número 175, caminando a nuestro ritmo fueron unos 20 minutos.
 ¡Y ya hemos llegado!


Una vez en el refugio, teniamos a Leila que nos hizo de guia, y nos contó una serie de anécdotas muy interesantes.

Durante la guerra civil este refugio albergaba a 2000 personas durante los bombardeos, para mi parecer el refugio era pequeño para tantas personas. 

Este refugio tenia varias particularidades:  tenía agua, gracias a la fuente natural de la montaña; y al estar debajo de la montaña se construyó en horizontal, a diferencia de los otros refugios que se construían bajo tierra a unos 15 metros de profundidad.

Este refugio constaba de una enfermeria para ayudar a las personas que lo necesitasen.

Despúes de la guerra se le dió varios usos, como de almacen de una fábrica vidrio. También estuvo un matrimonio de Granada viviendo, incluso hubo un señor que usó el refugio como invernadero para plantar champiñones.